Cinema mut
El cinema mut és aquell que no té so, consistint únicament en imatges.
El període anterior a la introducció del so es coneix com la “era muda” o el “període silente”. Fins a finals dels anys 20, la majoria de les pel·lícules eren mudes.
L’art de la cinematografia va aconseguir la seva plena maduresa abans
de l’aparició de les pel·lícules amb so. Atès que el cinema mut no
podia servir-se d’àudio sincronitzat amb la imatge per a presentar els
diàlegs, s’afegien títols per a aclarir la situació a l’audiència o per a
mostrar converses importants.
Les projeccions de pel·lícules mudes normalment no transcorrien en
complet silenci: solien estar acompanyades per música en directe,
habitualment improvisada per un pianista o organista.
Ja en els començaments de la indústria cinematogràfica es reconeixia a
la música com part essencial de qualsevol pel·lícula, per a ambientar
l’acció que transcorria en la pantalla. Els cinemes de ciutats petites
normalment tenien un pianista per a acompanyar la projecció; els de ciutats grans podien tenir organistes o fins i tot orquestres completes, que podien afegir efectes de so. També en ocasions hi havia un narrador que, amb veu en off, relatava els intertítulos o descrivia el que anava ocorrent.Qüestionari cinema mut
CHARLES CHAPLIN
El seu principal personatge era Charlot. Aquest personatge és un vagabund amb aires refinats de gentilhome. La seva vestimenta típica era una corbata estreta, unes sabates i uns calçons amples, un capell “bombí” fort i un bastó de bambú. La cara adornada amb un bigoti esquifit.
Vídeo de la barberia: https://www.youtube.com/watch?v=BaaDiCwfTxY
ARA ENS TOCA FER CINEMA MUT!
La banda sonora
(Definició segons Viquipèdia)
Banda Sonora Original (BSO), en anglès Original Soundtrack (OST), de vegades simplement soundtrack, com també se la coneix molt sovint en l'argot cinematogràfic, o simplement banda sonora –significant en aquest cas alguna versió o part– és el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel·lícula.
Normalment, però, i amb algunes rares excepcions, el terme al·ludeix
només a la música d'un film. Des d'un punt de vista musical, s'entén com
a banda sonora original aquella música tant vocal com instrumental
composta expressament per a una pel·lícula, complint com a funció la de
potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces
d'expressar.
El cinema actual en la gran majoria de casos utilitzen la música com a part important de la pel·lícula. Moltes bandes sonores són de gran qualitat. Alguns compositors s'han fet famosos gracies a les músiques de pel·lícula i d'altres, com passa en tots els àmbits han quedat més a l'ombra.
John Williams
Si parlam de compositors és obligat conéixer alguns noms. El primer per la quantitat de músiques que es coneixen i han estat compostes per ell és John Williams.
Aqui teniu una fitxa i un vídeo per poder-lo conèixer una mica:
Altres compositors:
Henry Mancini - The Pink Panter
Yann Tiersen - Amélie
Ennio Morricone - For a few dollars more
Bruno Coulais - Les choristes
Hans Zimmer - Pirates of the Caribbean
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada