Musicalment, en una primera etapa (1600-1650) de la música barroca la melodia va prendre molta importància, originant l'anomenada monodia acompanyada, i nasqueren el drama per música, o òpera primitiva, i l'oratori.
Posteriorment, es cultivà també la suite, altres modalitats d'òpera com el bel canto i les passions, la sonata i el concert.
A la següent etapa, anomenada Barroc mitjà (1650-1700), hi predominava l'òpera i la cantata. L'última etapa anomenada Barroc tardà (1700-1750), es caracteritzava pel predomini de la música instrumental sobre la música vocal. També era un època del concert i d'obres més llargues quant a dimensió.
Al llarg de tot el període l'expressió prevalgué sobre la forma. Són distintius del Barroc:
* la riquesa d'ornamentació
* la tendència a les variacions tant en el camp vocal com en l'instrumental,
* l'aplicació de la tècnica del baix continu als instruments de teclat
* l'aparició de noves formes organístiques.
La seva fecunda obra es considera com el cim de la música barroca i un de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és la font d'inspiració per als posteriors compositors, des de Mozart i Beethoven, passant per Brahms i Schönberg fins els nostres temps.
Les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica. En destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l' Ofrena Musical, les Variacions Goldberg i l'Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, per a orgue, clavecí i d'altres instruments.
Toccata i fuga en Rem (guitar)
Toccata en Rem (versió pop)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada